6 dies de situacions extremes, on cada dia que et despertaves el primer que desitjaves era que, almenys, les botes estiguessin seques per poder començar a caminar amb els peus secs.. i quant t'he les posaves..merda!! xopes!!!!
i és que les vam passar de tots colors, vam caminar amb pluja, amb neu fins als genolls, amb vent, amb boira, vam passar per pendents...indescriptibles, vam pujar per tarterots descomunals, vam riure, vam plorar, i crec que més d'un es va preguntar més d'una vegada "qui carai hem mana fer això"
Inoblidable,tots vam aprendre alguna cosa més que a caminar per la muntanya, vam descobrir molt sobre nosaltres mateixos, i sobre els companys, ens van volguer posar al límit i ho van aconseguir.
No sols vam anar a fer un crèdit per poder aprovar, vam viure uns grans moments i vam conèixer el patiment físic, ningú ha dit que la muntanya sigui fàcil....
Per això després de finalitzar el curs i ara que cadascú fa la seva, he tornat a escriure al blog, per posar-hi un punt i final. Ara tots tenim el nostre camí a seguir i m'agradaria poder-vos dir que no olbideu aquell any que vam passar recordant mil i una vegades els noms del David i del Jordi ... ( ja sabeu perquè..) que segur que si analitzem les situacions viscudes ens adonem que hem aprés molt més que a muntar rapels, escalar, anar amb bici o caminar per la neu.. quedeu-vos amb alguna cosa més..no us diré el què senzillament recordeu i valoreu..
i sense enrrollar-me més donar les gràcies a en David i al Jordi per atrevir-se a fer el que van fer, per tenir el valor i les ganes de poder ensenyar-nos tot el que ens heu ensenyat i per deixar-nos descobrir les autèntiques situacions que es poden viure entre muntanyes.
molts moments durs, però si tingués que tornar-ho a fer, repetiria, sense dubtar-ho!!!
ENS VEIEM PER LES VIES!! UNA ABRAÇADA A TOTS,
MIREIA
2 comentaris:
Saluts a tots! vosaltres no em coneixeu, pero els profes (David, Raul, Jordi, Fer, Ninoska i les Lourdes) segur que s'en recorden de mí, de la Sonia de la promoció de fa ja 4 anys, que ara treballo per la cerdanya. feia temps que no entraba al blog a xafardejar i... ara, tot veient les vostres fotos, m'he donat compte que d'alguna manera era jo també allá, en aquelles fotos, compartint aquells moments inolvidables amb vosaltres, i amb aquells amb qui vaig estar al curs, i em dono compte de que repitiría aquell any sense pensar-m'ho si em donessin la oportunidad de fer-ho. moltes vegades penso en aquell any... i l'anyoro amb certa tristeça. des d'aquí volia donar una forta abraçada als profes, que s'ho van currar molt i van tenir molta paciencia, els hi vull donar les gracies per aquell any meravellós i per ajudarme a conseguir ser la persona que sóc ara, perque no només vaig aprendre una profesió, si no que com a persona també vaig aprendre moltes coses gracies a ells i als meus companys. I a vosaltres, les proximes promocions, només dir-vos i desitjar que aprofiteu el temps que us brinde, el curs, que us diverteu i que no us rindeu, perque encara que es dur, val la pena de veritat. saluts i abraçades pels truetanos. no us oblidaré mai.... Sonia, la mami.
doncs quina raó que tens... a mi també m'han passat uns anys des de que vaig acabar el cicle.. bueno no cal que digui el que va significar, en aquest blog crec que ho he plasmat força bé.. però si hi ha halgo que m'agradaria dir, es que espero que aquest espai serbeixi per a que els propers alumnes vegis que aquest sicle s'ha d'aprofitar, que es pot treure molt de partit, tan per la part d'aprenentatge professional com personal. però a més, per a que els proferssors, no es desmotivin i continuin tenint la força que van tenir amb nosaltres, que no deixin de gaudir de la seva professió i transmitint el seu entussias-me per el medi natural, que això arriba als alumnes!!!!
en fi, gràcies sonia per deixar el teu comentari i tan de bó més alumnes deixin unes paraules per recordar aquells dies, i aixi properes promocions aprfitin cada dia que visquin fent el cicle!!!
MIREIA
Publica un comentari a l'entrada