6 dies de situacions extremes, on cada dia que et despertaves el primer que desitjaves era que, almenys, les botes estiguessin seques per poder començar a caminar amb els peus secs.. i quant t'he les posaves..merda!! xopes!!!!
i és que les vam passar de tots colors, vam caminar amb pluja, amb neu fins als genolls, amb vent, amb boira, vam passar per pendents...indescriptibles, vam pujar per tarterots descomunals, vam riure, vam plorar, i crec que més d'un es va preguntar més d'una vegada "qui carai hem mana fer això"
Inoblidable,tots vam aprendre alguna cosa més que a caminar per la muntanya, vam descobrir molt sobre nosaltres mateixos, i sobre els companys, ens van volguer posar al límit i ho van aconseguir.
No sols vam anar a fer un crèdit per poder aprovar, vam viure uns grans moments i vam conèixer el patiment físic, ningú ha dit que la muntanya sigui fàcil....
Per això després de finalitzar el curs i ara que cadascú fa la seva, he tornat a escriure al blog, per posar-hi un punt i final. Ara tots tenim el nostre camí a seguir i m'agradaria poder-vos dir que no olbideu aquell any que vam passar recordant mil i una vegades els noms del David i del Jordi ... ( ja sabeu perquè..) que segur que si analitzem les situacions viscudes ens adonem que hem aprés molt més que a muntar rapels, escalar, anar amb bici o caminar per la neu.. quedeu-vos amb alguna cosa més..no us diré el què senzillament recordeu i valoreu..
i sense enrrollar-me més donar les gràcies a en David i al Jordi per atrevir-se a fer el que van fer, per tenir el valor i les ganes de poder ensenyar-nos tot el que ens heu ensenyat i per deixar-nos descobrir les autèntiques situacions que es poden viure entre muntanyes.
molts moments durs, però si tingués que tornar-ho a fer, repetiria, sense dubtar-ho!!!
ENS VEIEM PER LES VIES!! UNA ABRAÇADA A TOTS,
MIREIA
