Doncs sí, els passats dilluns i dimarts 11 i 12 de febrer els de guiatge vam pujar a Montserrat.
Dilluns una cursa d'orientació nocturna, i aproximació fins al refugi Vicenç Barbé, un cop allà, sopar i els més motivats decidien muntar tendes o buscar un lloc per fer bivac.
Cap a les 5 de la matinada del dimarts el despertador sonava i tocava llevar-se. Entre esmorzar, recollir i torbar el camí per on teníem que tirar ens van donar les 6..Bona hora per començar a caminar..
Mentre la nit ens acompanyava en el primer tram de la ruta, el super guies del trueta fèiem el que podíem per poder estar segurs de portar el camí correcte i sí, finalment el sol va sortir i vam fer la primera parada!!! uuee,un descans,treiem roba, recuperem forces, mengem un parell de barretes energètiques, foitko aquí, fotiko allà i de fons la beu del David que diu, VINGA PREPAREU-VOS QUE CONTINUEM!!!!
I així va ser, bastons en ma i au, tira milles...fins al Montgrós, altitud màxima de la ruta,1133m, merda! un membre del grup lesionat, la tensió augmenta..hem de decidir que fem, com podem actuar!
Decidim treure-li pes, buidar-li la motxilla i continuar fins la font de la cadireta on un cop arribats arribem a la conclusió que hem d'avortar la marxa i desviar-nos cap a collvató per el canal del migdia i camí del Francesos, amb la noticia de que estem suspesos a conducció per no aconseguir fer tota la ruta prevista..
Arribem a Collbató i toca reunió de grup, fem una mica de valoració de com hem actuat, les decisions que hem pres..etc i finalment el David i el Jordi ens comuniquen que NO, No estem suspesos, que era una prova...
En fi, 2 dies a Montserrat ens han donat per molt, espero que a pesar de tot us hagi valgut la pena i sobretot, mentalitzeu-vos que al crèdit tot el que hem viscut i més que viurem és multiplicarà per 1000!!!així que la propera vegada serà millor que tots plegats ens deixem l'orgull, la tensió i la mala ostia a casa!! segurament ens sigui més útil..
